ASSOCIACIÓ D'AMICS
DE L'ORGUE
COLLBATÓ

L'Orgue de Collbató:

L'Orgue de Collbató és fruit de l'esfoç d'un nombrós col·lectiu de persones que l'any 1978, després de veure com al taller d'orgues del poble s'hi havia fabricat un centenar d'aquests intruments, va posar fil a l'agulla i no es va atuturar fins veure materialitzat el seu somni de bastir un orgue per a Collbató.

Es podria anomenar moltes persones que varen col·laborar altruïstament d'una o altra manera però per més esforços hi esmersessim de ben segur aquesta llista seria incompler-ta.

Algunes característiques tècniques :

L'Orgue de Collbató, per les seves característiques constructives i sonores, es pot catalogar com a neo-barroc. Aquest instruments té diverses característiques que el fan peculiar:

  • La seva trompeteria de batalla (tubs horitzontals horientats a la nau de l'església), que és caracterítica dels orgues castellans.
  • La ubicació de la seva consola (o lloc des d'on organista executa les peces) a la vista del públic. Normalment l'organista té reservat un lloc discret en un lateral o al cor de l'església. En aquest sentit el disseny dels orgues està condicionat pel paper secundari que té l'organista en el context estricte del culte religiós. En el cas de l'orgue de Collbató es van transgredir aquests paràmetres i es va enaltir la figura de l'organista permetent que toqués a la vista del públic.
  • La instal·lació de l'orgue a l'altar major, solució gens usual, que permet una bona propagació del so.

Els seus 26 registres es distribueixen en 3 cosos que es poden observar fàcilment en la façana de l'instrument:

  • Primer teclat "Orgue Major" que ocupa la part central superior de l'orgue, amb una façana tríptica de 8 peus i un sòcol de trompeteria horitzontal (batalla).
  • El segon teclat "Orgue Positiu" queda situat sota l'orgue major amb una façana dividida en tres parts.
  • El pedal queda repartit als costats amb els tubs majors de 12 peus

Darrera d'aquestes facanes s'amaguen els 1545 tubs, tenint cada un dels teclats una representació de les famílies típiques de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteria.

La consola centrada al peu pla (en altres orgues és molt usual que el músic toqui en una posició més elevada que el públic). Disposa de dos teclats de 56 tecles (de do a sol''') i un pedaler de 30 notes (de do a fa').

L'accionament de les notes i registres és totalment mecànic amb acoblaments entre els teclats, condicions que permeten a l'interpret una fidel execució i una àmplia gamma de combinacions tímbriques que possibiliten la interpretació de gran part del repertori organístic.